Entitats

Què podem aportar les entitats socials i les ONG al segle XXI?

Tota societat sana s'organitza en associacions i erigeix fundacions per tal d'atendre dèficits a partir de la iniciativa de persones inquietes i preocupades pel bé comú. Per això, cada entitat no lucrativa defineix, en la seva missió, les finalitats o l'objecte que constitueixen el sentit del seu treball. Peter Drucker, expert en economia i gestió, apunta que el problema a la Unió Soviètica a l'hora de vertebrar la societat i de crear els llocs de treball necessaris, fins i tot enfront les màfies que ho controlen tot, és la falta d'entitats no lucratives. La responsabilitat social de les persones i la inquietud davant les múltiples deficiències del sistema econòmic condueixen a la denúncia crítica, però també a la constitució d'organitzacions disposades a treballar per l'interès general.

Si analitzem les principals aportacions de les entitats en el moment actual, veurem que moltes d'elles exerceixen una qualificada denúncia sobre polítiques negatives o absents en àmbits com l'atenció als més desfavorits, la defensa del medi ambient, les desigualtats entre el món occidental i els països en vies de desenvolupament. Són denúncies concretes que se sumen a accions positives. Accions com l'atenció als transeünts, a la infància en risc, al suport a projectes en països devastats per les guerres, la pobresa o la climatologia. Existeixen moltes entitats que, sense grans pretensions de denúncia, proveeixen la societat de serveis necessaris d'interès general: gestió de residències de gent gran, d'hospitals, l'assistència domiciliària a persones discapacitades... D'altres apleguen persones voluntàries que, a partir de la seva generositat, contribueixen al benestar de la gent i a portar a terme accions que els estats no prenen en consideració i per a les quals no estan preparats. Des de la neteja de les deixalles al bosc fins a l'acompanyament de persones internades en institucions, passant per l'educació en el lleure o el recaptament de fons per a les mateixes ONG. La contribució del voluntari, a més de ser útil per ella mateixa, enriqueix la persona i vertebra la societat en petites però eficaces organitzacions.

"El compromís i l'efectivitat en el treball que cada entitat porta a terme li donen l'autoritat moral suficient, així com el coneixement de realitats sovint desateses, que els permeten denunciar amb força les causes de cada mancança o desatenció"

Però tot aquest moviment associatiu, de voluntariat, el creixent nombre de fundacions i ONG, què poden aportar col·lectivament a la societat del segle XXI? En la nostra opinió, la gran i necessària contribució que en conjunt podem fer a les noves generacions i a la societat és una reflexió autoritzada i legítima sobre els valors que tan injustament orienten el sistema econòmic vigent. El compromís i l'efectivitat en el treball que cada entitat porta a terme li donen l'autoritat moral suficient, així com el coneixement de realitats sovint desateses, que els permeten denunciar amb força les causes de cada mancança o desatenció.

El treball quotidià del voluntari o del professional topa amb les conseqüències d'un sistema que posa en primer lloc el fet de "tenir" per damunt de qualsevol altre valor. L'acció social, mediambiental, cooperativa, educativa, etc., de les entitats intenta alleugerir els efectes dels valors que orienten el sistema en el seu conjunt. Parlem de posseir, de l'enriquiment sense límits i cada vegada més concentrat, de la concepció dels recursos naturals com una font inesgotable d'enriquiment, de tractar les persones com un factor més necessari per a la creació de riquesa, d'allò de què es pot disposar o prescindir de la mateixa manera com s'adquireixen les matèries primeres...

Als governs se'ls havia atribuït la responsabilitat de compensar els dèficits que l'economia pogués produir, organitzar la vida col·lectiva i, gràcies als principis de "l'estat del benestar", atendre les necessitats socials. L'evolució dels interessos econòmics, la mateixa devaluació del poder dels governs i les necessitats econòmiques dels partits polítics, els ha portat a ser assimilats pel "sistema econòmic". Avui, els governs exerceixen l'afavoriment del creixement productiu i monetari com a principal missió i actuen com a pal·liatius, a vegades poc eficients, d'algunes mancances socials. Malauradament, la seva acció és insuficient i la societat ha perdut l'esperança en la seva acció regeneradora, cap a uns valors centrats en la persona i el bé comú.

Més enllà de la denúncia concreta de l'administració propera a causa de la seva manca d'efectivitat, les entitats socials, col·lectivament, hem d'assumir el necessari rol de "consciència social". Hem d'afavorir conjuntament la reflexió sobre les persones i les seves necessitats. Sobre la pau, tan maltractada a tots els nivells, a l'Afganistan, a Palestina, però també en tantes guerres a l'Àfrica, en el tracte a les minories, en qualsevol conflicte social i en moltes relacions laborals. El model triomfant, quotidianament defensat pels mitjans de comunicació, ha de trobar un contrapunt de reflexió serena i responsable. La falta de justícia en la distribució de la riquesa, de la cultura i de les oportunitats i el nou sistema fiscal, on s'homogeneïtza la pressió fiscal tot fent que es perdi el mínim caràcter redistributiu que havia de tenir, s'han d'explicar amb claredat per tal d'afavorir la reflexió col·lectiva.

La gran contribució de les ONG i de les entitats d'iniciativa social, aquest segle XXI, ha de ser la legítima proposta d'uns valors alternatius en una societat poc justa, en un sistema econòmic que no es preocupa pel bé comú, per la millora de les condicions de vida de la majoria de les persones ni, fins i tot, per la sostenibilitat del planeta. El treball discret, però efectiu, ens permet fer propostes, crides a la institució de valors que, en el dia a dia, demostrem que són possibles. Pau, participació, respecte per la persona i pels recursos, discriminació positiva envers el feble.., no són només paraules que sonen bé, sinó els principis que inspiren el treball de moltes persones en el si de les entitats.

Josep Oriol Pujol
Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai (CCCCE)